A pinyón!!

Hola a tots!!

Primer de tot, gràcies a tots pels comentaris...ja hem dit alguna vegada que fa molta gràcia rebre'ls.
També ens ha fet il·lusió que vingueu a veure'ns a casa...

Ufff...ja torna a tenir gana...

Us volíem ensenyar més fotos, concretament una en la que fa una de les cares que ens fa més gràcia...La cara és diu: "Boca de pinyó" i es pot passar 2 o 3 minuts sense canviar-la, normalment pels matins. De gran serà un xiulador.

L'altre dia vam anar al pediatre, la primera visita. Després de pixar-se a la cara del pediatre, aquest ens va dir que el Linus estava perfecte.

Aquesta setmana estic sola ante el peligro...el Brian ha començat a treballar i tot i que tinc ajuda de mares i sogres, costa una miqueta més.

Us enviem algunes fotillos més perquè no us queixeu...:





Apa!! Salut i alegria!!

Per fi a casa

Hola que tal,

Després de 4 dies a l'hospital ja estem a caseta amb el Linus. Han sigut 4 dies una mica cansats, tot i que el Linus de moment deixa dormir bastant. Hem rebut moltes visites a l'hospital i això ens ha alegrat molt. Moltes gràcies a tots!

Sembla que de moment no se li fa gaire extrany això de la seva nova llar. Creiem que en pocs dies ja estarà totalment a gust. Està clar que és el rei de la casa!. Nosaltres teníem moltes ganes de que arribés aquest moment de tancar la porta de casa i quedar-nos "solos ante el peligro" amb el Linus...realment ha sigut molt emocionant!!

De moment i gracies a la baixa per maternitat d'una de les parts i dies de festa demants a la feina per un altre part, tindrem tota aquesta setmana per disfrutar junts del nouvingut. No cal dir que si algú encara no el coneix, o vol tornar a veure'l està convidadissim.

Aprofitarem aquesta setmana per fer els típics tramits burocràtics necessaris perquè el Linus consti com a ciutadà amb tots els drets i deures, i sol·licitar les generoses ajudes econòmiques que ofereixen les diferents administracions.

Com que ens agrada molt presumir de Linus, enviem algunes fotillos més, perquè l'aneu coneixemnt millor.

Jornada de reflexió...

Doncs si, ja hi som...ja han passat els nou mesos...

Avui tinc ganes d'estar tranquila, de pensar en tot aquest temps en que he tingut el Linus a la panxa, en com ha anat creixent, en com ens hem anat coneixent, en com m'he anat sentint, en com ens hem anat comunicant, i en com m'he d'anar despedint per tornar-nos a retrobar demà d'una altra manera.

Ara vist des d'aquí ha passat prou ràpid...tot i que els primers mesos passaven leeeeeents, molt lents, perque no es notava res de res.

Em venen al cap moltes paraules soltes...:

amor, confiança, carinyo, família, ho sabrem fer?, felicitat, serenitat, nervis, AMOR, eufòria constant, somriure, complicitat, comunicació, paraules, un nou camí, il·lusió, abraçada, amor, emoció, moltes ganes, llum, a m o r, por, petons, créixer, força, salut, un gran viatge, comprensió, alegria, aprenentatge, nova vida, amor, tendresa, lluita, la música, treball, jugar, ...

Moltes gràcies a tothom per acompanyar-nos i ajudar-nos en aquest camí tant alucinant...us esperem (si voleu) a l'hospital o a casa....que el Linus em diu que us vol conèixer a tots!!!

Avui, no se perquè (bé, de fet sí se el perquè), estic més sensible de lo normal...

Realment ha quedat una mica cursi...però és el que hi ha...

Salut i alegria!

"Síndrome del nido"

Hola a tots,

Es veu que hi ha un Síndrome que t'agafa just abans d'augmentar la família que s'anomena "Síndrome del nido". No sabíem que existia però pel que diuen t'agafa com una dèria per tenir-ho tot super net i a punt abans de que arribi la criatura.

Jo pensava que a mi (magda) no m'agafaria mai, perquè de la familia jo no soc precisament la més endreçada, ni la més netejadora, més aviat ho és el meu "pollastre" (com diu el Monegal).
Doncs resulta que m'està agafant una mica de "Síndrome"(la mica és literal) ... fins i tot m'he posat a planxar!!!! molt fort en mi. Tot i que, evidentment, al "pollastre" li ha agafat més fort...

És curiós tot això...

Salut, nervis i alegria!

Confessions...

No sabíem molt bé si explicar-ho o no, perquè no volíem fer-vos patir i sobretot perquè ens feia una mica de vergonya...

Resulta que el dimecres (dia de tots sants i d'eleccions), pel matí el Linus no tenia moltes ganes de moure's. La doctora ens va dir que controlessim els moviments del Linus cada dia, concretament havíem de contar amb quan temps feia 10 moviments. Normalement el Linus, que ja apunta a ser un jugador de futbol famós, els fa en menys de 10 minuts, però dimecres pel matí va tardar més d'una hora!!!!

Les indicacions de la maternitat eren que si passava més d'una hora anéssim a urgències. Bé doncs nosaltres, als 40 minuts ja ens vam anar vestint per anar cap a urgències.

SI SI, HO HEU SENTIT BÉ, SOM UNS HISTÈRICS I VAM ANAR A URGÈNCIES!!

No sense abans passar pel col.legi electoral per deixar el nostre vot.

Doncs això, ja us ho hem explicat...

A urgències ens van mirar amb cara de "pobrets ja estan nerviosos i histèrics...el que els hi espera!!", però jo crec que els hi vam alegrar el matí ja que erem els únics que estavem allà...poca feina a la Maternitat!!!
Evidentment el Linus estava de conya...amb un cor que li bategava a 140 pulsasions per minut...tot un campeon!!

La família que no s'enfadi...que no ho hem dit per no fer-vos patir i perquè ens feia vergonya....

Apa ja us en podeu riure!!!

salut i alegria!

Dia i hora...

Ja tenim dia i hora per anar a parir....

9 de novembre a les 8 del matí

Linus preparat!!!!

De fet té les seves aventatges parir per cesària:

- saps exactament quan toca.
- et fan un tall a la panxa, però no te'l fan a la vagina, que no deu ser molt agradable...
- t'estalvies els mals de les contraccions i tot el període de la dilatació i expulsió.
- el Linus no surtirà amb la cara arrugada.
- ...etc
- però sobretot, el millor de tot, en el nostre cas, és que podem practicar la "moxis" fins a l'últim moment!!!! (apassionant!!!). :-)

De totes maneres...preferíem un part normal i natural...ja ho sabeu tots....però cap problema...el següent o la següent segur que es col·loca com toca!!

Portem uns dies una mica nerviosos però molt emocionants...ens costa una mica d'imaginar-nos la situació d'aquí 10 díes quan tornem de l'hospital....
Ja ho sabem que més val que ens hi anem fent a la idea....però és que no és fàcil!!!

Esperem que d'aquí un temps podem deixar de parlar del Linus i de tota aquesta nova situació que estem vivint, perquè hi ha altres coses a la vida...tot i que aquesta és de la millors!!!

Salut i alegria!